«A través de les paraules vaig transformar el sofriment i la impotència dels vençuts, entre els quals hi havia la meva família materna, en coratge»
M. Cinta Sadurní
Vic va ser una de les ciutats escollides per les Brigades Internacionals per establir-hi un dels seus hospitals, el qual va estar operatiu entre l'abril de 1938 i el gener de 1939. La seva història, explicada a partir del testimoni d'algunes infermeres que hi van treballar, és també la història d'una guerra que va mobilitzar centenars de voluntàries i va capgirar les seves vides.
Concebuts com a unitats militars i sotmesos a un ferri control polític, els hospitals de les Brigades eren territori dels homes. S'hi parlava de combat, i no de pèrdua o sofriment. És en les veus de les infermeres, en el relat del seu dia a dia, on descobrim el dolor, la precarietat, a vegades la negligència, però també la solidaritat entre dones provinents de cap a cap del món occidental, amb un mateix compromís, frenar el feixisme.